Apareix a l' Odissea (llibre IX) com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat. Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies. Per contra, en els Idil·lis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea. Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora ( Fábula de Polifemo y Galatea , 1611), A.Samain ( Polyphème , 1901) i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel (1720).
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó i d’una nimfa.