Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia. Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit (1975), inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori. El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània (1979), ha hagut d’anar replegant-se a l’entorn de diversos murs defensius. Des del 1985, hom ha anunciat reiteradament la convocatòria d’un referèndum per a l’autodeterminació del territori, però els desacords sobre les condicions de la consulta n’han ajornat indefinidament la celebració i han prolongat el conflicte armat. El setembre del 1991 acceptà l’entrada en vigor d’un alto el foc amb el Marroc i la proposta de sotmetre l’autodeterminació a referèndum, mai celebrat. El 2005, sota pressions internacionals, alliberà els 400 soldats marroquins que havia fet presoners al llarg del conflicte. El 2007, el govern marroquí suggerí la formació d’una entitat autònoma que regís el territori. Aquest projecte, reconegut pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, fou rebutjat pel Polisario, ja que, a la pràctica, s’hi reconeixia un poder gairebé total del Marroc sobre el territori sahrauí. Des dels inicis, el Polisario fou dirigit per Muḥammad Abd al-Azīz, que n’ocupà la secretaria general, càrrec que, al seu torn, determinava també la presidència de la RASD. A la seva mort (juliol del 2016) Abd al-Azīz fou succeït per Brahim Ghali. El novembre del 2020, incidents armats a la frontera amb Mauritània contra forces marroquines comportaren que el Polisario declarés finalitzat l’alto el foc del 1991.