Entrà als dominics a Florència (1517). Participà en el concili de Trento i fou bisbe de Minori (1546) i, després, arquebisbe de Conza (1552). Polemitzà amb els luterans i tractà els problemes teològics més discutits al seu temps (predestinació i gràcia, immaculada concepció, culte dels sants), i fou causa, sovint, de violentes polèmiques per la novetat d’algunes tesis (catarinisme) i pel seu escotisme. És propi d’ell el recurs sovintejat a les fonts de la revelació i al magisteri eclesiàstic en el procés d’elaboració dogmàtica.