i Jaume Pomar i Llambias | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Pomar i Llambias

literatura lit i periodisme period
Escriptor i periodista.
Palma, Mallorca, 29 de juliol de 1943 — Palma, Mallorca, 10 de juliol de 2013

Llicenciat en periodisme, cursà també estudis de filosofia i lletres. Treballà a l'administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general. Col·laborà habitualment en els principals mitjans de les Balears ( El Día , Diario de Mallorca , Última Hora , Baleares i el seu successor en català,  Diari de Balears ), i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or .

De l’obra literària sobresurt especialment la poesia, amb els reculls   Tota la ira dels justos (1967, premi Ciutat de Palma 1966), Amb la mort, amorosament (1971),  Carisma en el desert (1977), Història personal (1979, premi Ciutat de Palma 1970), Imatge de la por (1988, premi de la Nit Literària Andorrana 1987), Elegies (1986, premi Ciutat d’Elx de poesia), Les quatre estacions (1991, premi Cavall Verd),  Llavis de marbre blanc (1992), Retorn a casa (1992), Frontissa (premi Miquel de Palol 1992), La sínia de les hores (1997), El fil de sorra (amb Isabel Oliva Prat, 2005),  L’illa i el silenci (2008, premi internacional de poesia Màrius Sampere), Llibre de l'exili (2011) i Cants de Montalt  (2012, premi Pare Colom d’Inca).

En prosa és autor dels llibres de narracions Un dia o altre acabaré de legionari (1988) i Bolla negra (2010) i dels dietaris El temps que fuig (1997) i Temps inconjugable (2001). A banda, publicà  Raimon (1983), en castellà, En Josep J. Xueta (2001), Vint pintors de Mallorca (2003) i Quatre veus de la literatura contemporània a Mallorca (2012).

En el camp de l’assaig destaca especialment la dedicació a l’obra i la vida de Llorenç Villalonga:   Primera aportació a l'epistolari de Llorenç Villalonga (1984),  Llorenç Villalonga o la crisi d’un món, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vida i obra (1966, 1976, 1983), El meu Llorenç Villalonga (1995), La raó i el meu dret. Biografia de Llorenç Villalonga (1995), Llorenç Villalonga. Cartes i articles. Temps de preguerra (1914-1936) (1998) i Llorenç Villalonga i el seu món (1998). L’any 2008 rebé el premi Recull- Rafael Cornellà de retrat literari pel text Semblança de Llorenç Villalonga .

Llegir més...