Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC. Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana (~310 aC), però a partir del 290 aC s’alià amb Roma. Poc després del setge de Sul·la (91 aC) fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum. La ciutat, que arribà a comptar uns 25.000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents; Ciceró hi tenia una vil·la.
L’amfiteatre de Pompeia
Wendy (CC BY-NC-ND 2.0)
Molt danyada per un terratrèmol el 63 aC, i en plena reconstrucció, fou completament sepultada per la gran erupció del Vesuvi de l’agost del 79 dC sota una capa de cendres i de pedruscall eruptiu, que assolí un gruix de sis a set metres. La tragèdia, de la qual fou víctima, per la seva curiositat científica i la seva actitud humanitària, Plini el Vell, fou narrada pel seu nebot Plini el Jove. D’ençà del 1748, i regularment del 1860, hom treballa per tornar a la llum les seves ruïnes, les quals se solen presentar en bon estat de conservació (temples d’Apol·lo, de Júpiter i d’Isis, basílica, fòrum, teatre, odèon, amfiteatre, palestra, termes, a més d’una munió d’edificis comercials i de vil·les pertanyents a sacerdots, edils i famílies notables) i fan ressorgir un gran nombre d’obres d’art (escultures, pintures murals de gust refinat, mobiliari domèstic, joies). És particularment instructiu l’estudi de la domus pompeiana, perquè hom en pot seguir l’evolució des del segle IV aC fins al I dC.
Les Termes Estabianes de Pompeia
Aleksandr Zykov (CC BY-SA 2.0)
Les excavacions permeten de reconstruir els aspectes socials i la vida quotidiana, cultural, econòmica i mundana, de la ciutat. Els treballs d’excavació desenvolupats els anys vuitanta i noranta permeteren definir l’existència des del segle VI aC d’una gran àrea sagrada de 60 ha al cim del turó de Pompeia, i precisar que l’estructura urbana de la ciutat, amb carrers pavimentats i edificis d’estructura complexa, no es desenvolupà fins als segles IV-III aC. També es treballà en l’estudi del poblament del territori de la ciutat, amb excavacions en santuaris com el de Sant Abbondio i vil·les rústiques com la Villa Regina, on ha estat possible identificar les plantes i la vinya que s’hi conreava.