Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo. També col·laborà a la revista Por favor, de la qual fou cap de redacció, i a Diari de Barcelona, Dunia, Charlie Hebdo i Vindicación Feminista. Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya. Foren aplegades a: Maternasis (1967), Y fueron felices (1970), Pels segles dels segles (1971), La educación de Palmira (1972), Mujercitas (1975) i Cambios y recambios (1983). La mateixa actitud crítica, tractada des de l’àmbit literari, és l’eix dels seus llibres de narracions Cinc cèntims (1981) i de les novel·les Inventari de l’últim dia (1986), memòria d’una dona sobre un món que desapareix per la transformació urbanística de la Barcelona olímpica, i Mals endreços (1998), on reprèn el tema utilitzant el contrapunt de diverses veus narratives. El 2000 rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic i el 2007 la Creu de Sant Jordi.
Núria Pompeia
Nom amb què fou coneguda la dibuixant i escriptora Núria Pompeia Vilaplana i Boixons.