En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú. S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns: en 1064-66 assistí a Toluges (Rosselló) a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu; vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica; el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí el legat pontifici Hug Càndid; i vers el 1074 pactà una convinença amb el comte Guislabert II de Rosselló. Estigué casat amb Adelaida, filla del comte Bernat I Tallaferro de Besalú i neta de Ramon Borrell I de Barcelona. En el seu testament establí un condomini a favor dels seus fills, Hug II i Berenguer, però aquests prescindiren de la voluntat paterna i es repartiren l’herència: Hug es quedà el comtat d’Empúries i Berenguer el pagus de Peralada.