Ponç IV d’Empúries

(?, ? — ?, 1269)

Comte d’Empúries (1230-69), fill d’Hug IV i Maria de Vilademuls.

El 1229 acompanyà el seu pare a la conquesta de Mallorca, on Hug IV trobà la mort, i ell el succeí. Intentà de sanejar l’economia i refer les finances comtals: el 1231 vengué els alous de la vila de Tonyà a l’abat de Santa Maria de Roses per 4 080 sous; el 1248 lliurà a Jaume I les terres que tenia al Rosselló en canvi de la veïna població de Banyuls, que el rei havia ocupat; el 1252 reuní a Castelló una magna assemblea de nobles i prelats, on es dictaren diverses ordenances per al bon regiment del comtat; el 1261, després de permutar amb Ponç de Vernet la vila de Cadaqués pels castells rossellonesos de Millars, Talteüll i Torrelles, els vengué a la corona per l’elevada suma de 113 400 sous melgorencs; i el 1267 concedí privilegis importants als homes de Castelló. De semblant manera intentà debades restaurar l’antiga Empúries concedint al vescomte Jofre de Rocabertí el feu de Fonollers i altres drets si es comprometia a residir en aquella localitat sis mesos l’any. Les seves relacions amb l’Església degueren ésser bones, car protegí el monestir de Sant Quirze de Colera: el 1238 fundà amb sant Pere Nolasc el convent de la Mercè de Castelló i el 1254 prestà homenatge al bisbe d’Elna per unes terres que li tenia en feu. Col·laborador i conseller de Jaume I, assistí a les corts generals de Montsó (1236); participà a la conquesta de València; fou enviat com a ambaixador a Tunis (1246); les corts generals d’Alcanyís l’escolliren per actuar de jutge en les dissensions entre el monarca i el primogènit Alfons (1250); reté homenatge a l’infant Pere com a hereu de Catalunya a les corts catalanes del 1251; i el 1264, acompanyat del bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, anà a la cort de Lluís de França per negociacions matrimonials i arribar a un acord respecte a la ciutat de Montpeller. Vers el 1265 hagué de sotmetre un vassall rebel, Ponç Guillem, senyor de Torroella de Montgrí. Estigué casat en primeres noces amb Beneta de Torres, de Sardenya, i en segones amb Teresa Fernández de Lara, del llinatge dels senyors d’Albarrassí. Li succeí el seu fill, Hug V, que el 1262 s’havia casat amb Sibil·la de Palau, pubilla del vescomtat de Bas.