Ponç I d’Urgell

(?, 1211 — ?, 1243)

Comte d’Urgell (nominal, 1226-36; de dret, 1236-43).

Fill del comte Guerau I i d’Elo Fernández de Castro. Prosseguí les pretensions al comtat d’Urgell iniciades pel seu pare, el qual li cedí els drets que creia tenir-hi, en ingressar el 1226 a l’orde del Temple. Posseí realment el comtat, o bona part d’aquest, per consentiment de Jaume I mentre no tornés de Castella Aurembiaix, filla del comte Ermengol VIII. Però aquesta tornà a mitjan 1228 i llavors, davant la resistència de Ponç i del seu pare, Jaume I emprengué una acció militar per la recuperació del comtat, la qual cosa dugué a terme durant els mesos d’agost a octubre del dit any. Morta Aurembiaix (1231), el seu marit l’infant Pere de Portugal (Pere I d’Urgell) permutà amb el rei el comtat d’Urgell per la senyoria de Mallorca, però Ponç reivindicà novament el comtat i hi hagué quatre anys de lluita fins que el 1236 es féu el conveni de Tàrrega pel qual el rei retenia la senyoria superior del comtat i el cedia en feu al comte Ponç, el qual renunciava, però, a Balaguer i als drets que tenia a Lleida. El 1242 Jaume I li tornà Balaguer. Es casà amb María Gonzálbez Girón.