De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació. En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963. Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal (també, més tard, Marc Hurtado), el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J. B. Climent n'era el gerent. El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans poguessin escriure lliurement; la revista acollí documents censurats a Catalunya i polèmiques (sobre Xènius, sobre l’antologia poètica de Triadú o El pelegrí apassionat de J. Puig i Ferrater, entre altres). Representà un intent reeixit de fer de pont entre l’exili i els escriptors dels Països Catalans.
Encara que tenia una ampla secció informativa, predominaven els temes literaris, camp en el qual suscità alguns debats. Els editorials, crítics i ponderats, anaven seguint les incidències culturals i destacaven els èxits i les llacunes. Publicava poemes, contes, assaigs, recensions i noticiari. Rafael Tasis, amb diversos pseudònims (sobretot Blanquerna), n'era el corresponsal més constant. La revista convocava tres premis per a obres en català: l’Alexandre Plana, al millor assaig sobre pintura o escultura contemporània, el premi Guimerà, per a una obra teatral i el Maragall, per a poesia. En foren principals col·laboradors J. Roure Torent, Artur Bladé, Tona i Nadalmai, Pere Calders, Mas i Perera, Miquel Ferrer, Odó Hurtado, Joan Fuster, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany, etc.