i Pont de Molins | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Pont de Molins

Municipi
Alt Empordà
Pont de Molins
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Empordà.
Població: 
486 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Situació i presentació

D’una extensió de 8,63 km 2 , el municipi de Pont de Molins és situat a la vall mitjana de la Muga, a ambdós costats d’aquest riu. El seu afluent, el Llobregat d’Empordà, drena la part més septentrional del terme i, en part, fa de límit amb Masarac. A llevant el terreny és planer, d’al·luvió, mentre que a ponent és ondulat per la serra dels Tramonts, que arriba a 170 m en el trifini municipal, al límit amb els municipis de Biure al N i NW i de Boadella a l’W. A migdia el terme confronta amb Llers i a l’E amb Cabanes. A més del poble de Pont de Molins, el terme comprèn la urbanització dels Cellers i diverses masies disperses.

Travessa la part oriental del terme la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, a partir de la qual, vora Pont de Molins, surten carreteres locals: en direcció a Cabanes i vers Vilarnal i Masarac. Paral·lela a la N-II hi ha l’autopista AP-7, que coincideix en algun punt amb el límit amb Cabanes. Del mateix poble surt la carretera a Boadella per les Escaules.

A llevant del municipi, divisòria amb el de Cabanes, es conserva el traçat del camí de la Calçada, molt important en època medieval (el Camí Francès), perduració d’un tram de la Via Augusta. El camí de la Calçada, de traçat rectilini i límit entre els municipis de Pont de Molins, Llers i Figueres, a ponent i amb Cabanes, a llevant, en època carolíngia va ser frontera entre els comtats de Besalú i el d’Empúries-Peralada. Avui és un camí carreter usat només pels habitants dels masos de la contrada. Un altre camí antic, uns 2 km a ponent de l’anterior, és el que de Llers es dirigia vers el N, passant a la vora del castell de Molins. Conserva alguns trams d’empedrat antic, amb lloses grans i d’altres amb còdols, tot i que quan es van fer les conduccions d’aigua per a la ciutat de Figueres, un tros notablement ben conservat quedà destruït.

La població i l'economia

La població (molinencs) el 1860 era de 584 h. Aquesta xifra és la més alta registrada a Pont de Molins en tota la seva història, ja que després minvà gradualment. L’any 1920 hi havia 530 h, 438 h el 1940 i 358 h el 1970. Durant les dècades dels setanta i vuitanta la població va créixer lleugerament (345 h el 1979 i 364 el 1986). Després d’una acusada davallada al començament dels anys noranta (260 h el 1991), la població va tenir un increment notable, com s’observa en el padró del 2005, amb 450 h.

A la part accidentada del territori hi ha boscos de pins i matollar i garrigues. L’agricultura produeix, al secà, blat de moro, blat i alfals i també vinya. La ramaderia és present amb la cria de bestiar porcí i sobretot l’avicultura. A Pont de Molins hi ha una zona d’horta regada pels vells recs del Molí i de la Font, que abans servien per a moure els molins. La Cooperativa Vinícola del Ricardell, amb socis també dels termes veïns, és una de les més importants de l’Empordà. Hi ha una explotació vinícola de vins de qualitat.

La roca calcària que aflora al terme municipal s’explota en diverses pedreres. També representa una font d’ingressos per a la població els diferents establiments turístics que s’han creat al llarg de la carretera.

El poble de Pont de Molins

El poble de Pont de Molins, situat a 51 m d’altitud, es formà al cap de pont sobre la Muga, en el camí de França. A les vores de la carretera s’arrengleren els edificis dels segles XVIII al XX. Fa pocs anys el traçat de la carretera es desplaçà uns 200 m a llevant i es construí un pont nou. El pont vell conserva part de l’estructura de tres arcades, del segle XVIII. En aquest indret la Muga deixa les terres dels aspres de la Garrotxa d’Empordà, on corre encaixada, per entrar a la plana empordanesa.

L’antic nucli de Molins, també anomenat Molins de Dalt, és situat 1 km a ponent del poble de Pont de Molins. Vora l’església, hi ha un reduït nucli de cases dels segles XVII i XVIII. L’església parroquial de Sant Sebastià de Molins, d’una nau amb capelles laterals i absis semicircular, fou acabada de bastir l’any 1789, data que figura a la llinda de la porta.

El poble de Pont de Molins celebra la festa major l’última setmana d’agost.

Altres indrets del terme

El castell de Molins

El castell de Molins és emplaçat sobre un planell enlairat de la riba dreta de la Muga, davant mateix del nucli antic de Molins, a l’altra banda del riu. És conegut per la torre d’en Buac. El camí que hi mena s’inicia al mateix cap de pont, al marge dret del riu. Mig derruït, el castell consta d’un recinte murat de planta rectangular amb una torre de planta circular a l’interior, vora la paret de ponent. La seva capella, romànica, s’integra en la planta general del castell, a la banda de migdia. Dels llenços de muralla, s’ha perdut el de ponent i els altres es conserven en alçades desiguals. El septentrional va ser reformat als segles XVI-XVII. La torre només conserva la seva base i un fragment de mur. Aquestes restes són datables als segles XI-XII.

El monestir de Santa Maria del Roure

Les ruïnes de l’antiga canònica augustiniana de Santa Maria del Roure són al cim d’un serrat, 1 km al N del poble de Molins. La comunitat ja és esmentada el 1279 en les Rationes decimarum (sembla que existia al segle XII). Les restes conservades de l’església permeten de datar-la al segle XV. A migdia del temple hi ha un gran edifici de la Canònica, en ruïnes. L’únic mur conservat gairebé enterament és la façana principal; encarada a llevant, té un portal de gran dovellatge i amb escuts en relleu.

El santuari de la Mare de Déu del Roure

Pocs metres al N de l’església canonical del Roure hi ha el santuari de la Mare de Déu del Roure, que fou beneït l’any 1638. D’una nau, coberta amb volta de llunetes, i absis semicircular, és en estat ruïnós, si bé ha estat netejada i se n'ha rehabilitat l’entorn. La ruïna de l’antic monestir i del santuari del Roure s’inicià a causa de la batalla que es lliurà en aquest lloc durant la Guerra Gran, el 20 de novembre de 1794, amb victòria francesa.

Els molins

Vora la Muga, en diferents indrets del terme, hi ha restes d’antics molins, els més ben conservats dels quals són a la riba esquerra del riu, entre els llocs de Pont de Molins i Molins. L’un és de planta rectangular acabada en semicercle, on hi ha les sortides d’aigua; cobert amb volta de canó, és datat a la llinda de la porta el 1791. L’altre, al costat mateix, conserva la seva volta i vestigis de l’encanyissat. Uns recs tallats a la roca portaven l’aigua del riu fins als molins.

La història

El lloc de Molins és esmentat en documents del segle X com a possessió de Sant Pere de Rodes. El castell de Molins era una de les onze fortificacions del terme del castell de Llers i formà part de les defenses de la frontera del comtat de Besalú enfront del d’Empúries. Va ser encomanat pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona a Ponç d’Empúries el 1125, poc temps després que el comtat de Besalú hagués passat a la Casa de Barcelona. Bernat Gausfred de Molins, que devia ser castlà del castell, fou un dels ostatges que, entre el 1115 i el 1164, Jofre de Rocabertí oferí al comte de Rosselló, pels afers del castell de Requesens. Foren senyors del castell de Molins durant el segle XIV Guillem d’Avinyó, Ponç d’Avinyó i Guillem d’Avinyó, fill de Ponç. Al segle XV ho fou Oliveres de Gualta i després la senyoria passà al vescomte de Rocabertí, baró de Llers. Fins al segle XVIII, que fou separat de Llers, l’antic lloc no gaudí d’autonomia municipal.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...