Situació i presentació
El municipi de Pontons és situat al límit de l’Alt Penedès amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp. D’una extensió de 25,95 km2, és accidentat per la serra de la Plana d’Ancosa a septentrió, on el puig de les Solanes (914 m) fa de partió entre el terme de Pontons, el de la Llacuna (Anoia) i el de Querol (Alt Camp), i per les elevacions que separen la riera de Pontons de la riera de Marmellar, on hi ha el puig de Fonoll (818 m) i les Roques del Salt, per on passa el límit meridional amb Aiguamúrcia (Alt Camp). A llevant, pel puig d’Espanya, es troba el límit amb Torrelles de Foix. A ponent, Pontons confronta amb el municipi de Querol (Alt Camp). A part del poble de Pontons, cap de municipi, el terme comprèn diverses urbanitzacions com la Ponderosa i la Rimbalda. Hom pot accedir a Pontons tot prenent la carretera local que surt de Vilafranca del Penedès i travessa Torrelles de Foix.
Les garrigues i el bosc ocupen la major part del terme. El municipi és drenat per la riera de Pontons, que neix al solell del puig de les Solanes i aflueix, per la dreta, al riu de Foix, dins el municipi de Sant Martí Sarroca. El riu de Foix passa pel límit nord-oriental del terme, a llevant de Maspontons, procedent de la Llacuna, on té la capçalera al vessant occidental de l’Espinagosa.
La població i l’economia
La població (pontonencs) del terme és molt migrada: el 1996 era el segon municipi menys poblat de la comarca. El fogatjament de vers el 1370 registra 65 focs a Pontons. Assolí el seu màxim demogràfic el 1887 amb 586 h. Des d’aleshores anà minvant progressivament i d’una manera més accentuada a partir del 1940. El 1900 hi havia 512 h, el 1930 n’hi havia 445, 409 el 1940, 313 el 1960, 254 el 1970 i 213 el 1981. A partir dels anys vuitanta la població es recuperà lleugerament i arribà a 256 h el 1991, a 291 el 1996 i a 482 el 2005.
L’economia de la població havia estat tradicionalment agrària. En l’actualitat molta gent va a treballar a les indústries i els comerços de Vilafranca i sol treballar les seves terres els caps de setmana.Les poques terres que es conreen són majoritàriament en règim de secà. Vinya i cereals constitueixen els principals conreus, seguits ja de lluny pels regadius i fruiters (patates, pomeres, presseguers, etc.). Les activitats ramaderes no tenen incidència significativa en l’economia.
Al principi del segle XX s’intentà tornar a explotar les mines del terme de Pontons, coneguda des d’antic. A l’engorjament de la riera de Pontons, aigua avall de Sant Salvador, entremig dels estrats del Triàsic, s’han trobat venes metal·líferes que contenen galena (sulfur de plom), blenda (sulfur de zinc), cerusita (carbonat de plom) i calamina (silicocarbonat de zinc). Algu- nes mines obertes durant els anys de la Pri- mera Guerra Mundial (1914-18) es van abandonar al cap d’un temps per motius d’economia i al principi del 1991 totes les mines eren tancades. L’activitat industrial del municipi tampoc no és remarcable.
El poble de Pontons
El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana i el 2005 tenia 252 h. Des de la Restaura- ció, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.
L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.
Altres indrets del terme
El castell vell de Pontons, Maspontons i els Sovals
Hom creu que el castell vell de Pontons, al qual es refereixen els primers documents conservats, era situat a la masia i antiga quadra de Maspontons, on el 1960 vivien 14 h. A 850 m d’altitud, és situat a prop del límit nord-oriental amb la Llacuna i Torrelles de Foix, en un dels contraforts del puig de Carbons, de la serra dels Esgavellats, que separa les conques del riu de Foix i de l’Anoia. La quadra és centrada pel Mas Pontons, casa senyorial dels segles XVII i XVIII, que s’ha suposat emplaçat al lloc on es trobava l’antic castell de Pontons. El cens del 1370 assigna 5 focs a l’esmentat mas, que eren de Jaume d’Avinyó. El mas té al davant una petita capella, que hom identifica amb la de Sant Miquel, que al segle XVII formava la quadra de Sant Miquel de Pontons, la qual pertanyia als Boixadors. Per a la benedicció de la dita capella de Sant Miquel fou atorgada llicència episcopal el 1668. El 1777 era propietat del marquès de la Manresana. La capella s’utilitza com a estable.
L’antiga quadra dels Sovals és situada en un altiplà a uns 640 m d’altitud al S de l’antiga quadia de Maspontons, a prop de la font del Soval que aboca al torrent del Soval, que baixa pel puig de Carbons. En aquesta antiga quadra hi ha la caseria de Can Ponç i els Sovals, on eren empadronats 14 h el 2005.
El castell nou de Pontons i Sant Joan de la Muntanya
Del castell nou de Pontons, situat dalt del puig del Fonoll, resten escassos vestigis. Tenia com a parròquia la capella romànica de Sant Joan de la Muntanya. Es troba a la riba dreta de la riera de Pontons, a mig coster de la muntanya del Fonoll, a 720 m d’altitud, dominant l’engorjat de la riera i un bell panorama de l’Alt Penedès, amb la silueta de Montserrat a la llunyania. L’església va ser consagrada el 1075 pel bisbe Humbert de Barcelona. El 1138 va ser donada a l’orde de l’Hospital per Ramon Guillem d’Òdena. Posteriorment depengué del priorat canonical de Sant Pere dels Arquells (Segarra).
L’església va ser restaurada el 1968 i durant les obres hom descobrí l’ara antiga de l’altar i un reliquiari de fusta que contenia, a més, l’acta de consagració de l’església. És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta, amb un absis semicircular, decorat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. La porta és a migdia. El 24 de juny se celebra un aplec davant laesglésia.Molinots, les Solanes i les Cases del TiquetPer a l’aprofitament de les aigües de la riera de Pontons antany s’edificaren alguns molins dins el terme. Els Molinots són situats aigua amunt del poble, i aigua avall, a la riba dreta, es troben el Molí del Mig i el Molí de Baix. Darrere la casa i a la riba esquerra de la riera, en un lloc acinglerat, hom troba, adossada en una balma, i aprofitant la roca com a absis, la capella de Sant Salvador, de planta rectangular amb el portal adovellat encarat al N. Els murs de ponent i de migdia carreguen sobre arcades de mig punt i la nau es cobreix amb volta de canó. L’altar restava al fons de la balma i al seu costat es veuen arcades ogivals. Malgrat que la capella és catalogada pels estudiosos com a romànica, l’esment més antic fins ara conegut es refereix a una visita pastoral del 1508. També consta que l’any 1777 la capella de Sant Salvador era dels bernats del castell de Pontons.
Al límit del terme de la Llacuna i als contraforts de la serra dels Esgavellats hi ha el paratge de les Solanes, a prop de la capçalera de la riera de Pontons. El Mas de les Solanes és una de les primeres possessions del monestir de Santes Creus al terme de Pontons, segons donació feta l’any 1188 per Gilabert de la Granada. Abans, però, ja des del 1181 el monestir rebia una onzena part del pa i del vi de certa propietat del terme de Pontons. Actualment, la caseria de les Solanes pertany al municipi de la Llacuna que fa, en aquest lloc, com un tascó triangular que entra uns 700 m dins el terme de Pontons. A la banda de Pontons hi ha el puig de les Solanes, a redós del qual hi ha el nucli de les Cases del Tiquet, amb la riera de Carbons, que conflueix a la de Pontons després de passar pel congost de les Roques Grans, aigua amunt del cap de municipi. La Rimbalda (o la Raimbalda), a ponent de les Solanes, és una antiga masia fortificada, avui deshabitada a causa de les destruccions que hi causà un llamp el 1950. El mas és a l’extrem nord-occidental del terme, al límit amb el de Querol i a una altitud de 791 m, a prop del coll de la Rimbalda, per on passa el camí vell de Pontons a Santa Coloma de Queralt, travessant la serra dels Esgavellats. La Rimbalda fou comprada pel monestir de Santes Creus a Gombau de Rubinat i la seva muller el 1256; aleshores era del terme de Querol, però més tard s’incorporà a Pontons. Actualment hi ha la urbanització la Rimbalda, que s’enfila pels costers de les Solanes i on el 2005 hi vivien 21 h. Assenyalem que, a prop de la Rimbalda, el monestir de Santes Creus adquirí el Mas Subirats l’any 1260. El 1980 fou arrasada del tot la masia la Rimbalda. El mas de Campdàsens fou, també, adquirit per Santes Creus a Ramon Guillem d’Òdena el 2 de setembre de 1260. És a l’altiplà de la font de Cal Xemenet, on hi ha un bon nombre de masies esparses, a mig camí entre Pontons i la Rimbalda. L’accés es fa per la carretera de Pontons a Valldossera i el Pla de Manlleu. La caseria de Campdàsens, amb 21 h el 2005, es troba a mà dreta de la carretera, 2 km a ponent del poble.
La història
Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.