i serra de Port del Comte | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

serra de Port del Comte

Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics. Consta de diverses unitats. L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1.700. Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2.212 m (puig de Morreres), s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies (W), emmarcant els plans de la Bòfia, on la coneguda bòfia de Port del Comte assoleix 31 m de profunditat. Els prats de Bacies davallen cap a la riera d’Odèn per la serra del Pinar, prolongació de la Garganta, amb una prolongació SW, el puig Sobirà, que és doble (1.919 i 1.924). El nucli del massís, orientat SW-NE, constitueix la partió, més o menys hidrogràfica, entre l’Alt Urgell i el Solsonès. A partir del serrat d’Odèn s’assoleixen els 2.200 m d’alt, i els 2.300 a partir de la Gespeguera (2.331 m), per culminar al pedró dels Quatre Batlles (la Vansa i Fígols d’Organyà, urgellesos, i, solsonesos, Odèn i la Coma i la Pedra), amb 2.382 m, i a la tossa Pelada (2.378 m). Al SE, la tossa de la Comtessa s’eleva a 2.342 m, i, al N, el relleu davalla regularment a partir de la carena de les Pedrusques, pels vessants anomenats prats de Casalí, Llong, de Sangonelles, d’Arderic, de Rebost, de l’Arp (1.929 m).

Port del Comte
© C.I.C - Moià
La vegetació arbòria, de roures i pinasses a la base, és de pi roig a la major part del massís i, als sectors alts (2.000-2.100 m), de pi negre, amb alguns avets, fins que són substituïts per prats alpins. Els conreus són inexistents, llevat d’alguns esplets de patates de llavor cap a la riera d’Odèn. L’explotació més important és la del bosc, travessat per pistes que solen tenir una vida temporal, que ja ho era fa un parell de segles. A la Pedra hi hagué una farga de ferro (extret del mateix massís), que originà el nom actual de la Gafa, a la vall del Cardener. En els plans de la Bòfia, el 1973 hom instal·là l’estació d’esquí de Port del Comte, que el 1999 tenia 12 telesquís i 3 teleselles i al voltant de la qual s’ha creat una urbanització.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...