i serra de Port del Comte | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

serra de Port del Comte

Serra
Catalunya
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics. Consta de diverses unitats. L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1.700. Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2.212 m (puig de Morreres), s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies (W), emmarcant els plans de la Bòfia, on la coneguda bòfia de Port del Comte assoleix 31 m de profunditat. Els prats de Bacies davallen cap a la riera d’Odèn per la serra del Pinar, prolongació de la Garganta, amb una prolongació SW, el puig Sobirà, que és doble (1.919 i 1.924). El nucli del massís, orientat SW-NE, constitueix la partió, més o menys hidrogràfica, entre l’Alt Urgell i el Solsonès. A partir del serrat d’Odèn s’assoleixen els 2.200 m d’alt, i els 2.300 a partir de la Gespeguera (2.331 m), per culminar al pedró dels Quatre Batlles (la Vansa i Fígols d’Organyà, urgellesos, i, solsonesos, Odèn i la Coma i la Pedra), amb 2.382 m, i a la tossa Pelada (2.378 m). Al SE, la tossa de la Comtessa s’eleva a 2.342 m, i, al N, el relleu davalla regularment a partir de la carena de les Pedrusques, pels vessants anomenats prats de Casalí, Llong, de Sangonelles, d’Arderic, de Rebost, de l’Arp (1.929 m).

Port del Comte
© C.I.C - Moià
La vegetació arbòria, de roures i pinasses a la base, és de pi roig a la major part del massís i, als sectors alts (2.000-2.100 m), de pi negre, amb alguns avets, fins que són substituïts per prats alpins. Els conreus són inexistents, llevat d’alguns esplets de patates de llavor cap a la riera d’Odèn. L’explotació més important és la del bosc, travessat per pistes que solen tenir una vida temporal, que ja ho era fa un parell de segles. A la Pedra hi hagué una farga de ferro (extret del mateix massís), que originà el nom actual de la Gafa, a la vall del Cardener. En els plans de la Bòfia, el 1973 hom instal·là l’estació d’esquí de Port del Comte, que el 1999 tenia 12 telesquís i 3 teleselles i al voltant de la qual s’ha creat una urbanització.

Col·laboració: 
JRe
Llegir més...