Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes: un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta; la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies (cap al Segre) representada pel coll i massís de Pimorent (1 031 m), la serra Rossa (2 619 m), la portella i el pic de la coma d’Or (2 826 m); un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó (riu de Fontviva), que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit. La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre (sota els 2 000 m) amb alguns bedolls. Els pasturatges són aprofitats per la ramaderia (312 caps d’ovins i 13 de bovins). Però la principal font econòmica és el turisme, atret sobretot per l’estació d’alta muntanya de Pimorent, dita de Portè i Pimorent (nom que rep també el municipi), que disposa d’un telecadira i cinc telesquís, i dóna vida a cinc hotels. El poble (1 623 m alt) és a la confluència del riu de Fontviva amb els torrents de coma Rossa i de l’Orri de la Vinyola, al N de l’esperó granític on s’aixequen les ruïnes de la torre Cerdana que vigilava el pas del coll de Pimorent. L’església parroquial centra el nucli. El ferrocarril de la Tor de Querol a Tolosa passa pel terme i travessa el túnel de Pimorent. El lloc, esmentat el 1288, se separà del municipi de Porta el 1862.