Advocat, fou diputat a partir del 1905 adscrit al partit liberal de Canalejas. Es relacionà estretament amb certs sectors conservadors catalans arran de la seva estada a Barcelona com a governador civil en 1910-12 i el 1923, intentant en ambdues ocasions una gestió moderada de la repressió del terrorisme. Ministre de Foment en el govern de García Prieto pel setembre del 1923. El gener del 1935 fou nomenat governador general de Catalunya i president en funcions de la Generalitat, poc després d’ésser decretada la suspensió de l’Estatut. Tanmateix aviat passà al Ministeri de la Governació (abril-desembre del 1935). Davant la desorganització de la coalició radical-cedista, intentà com a cap del govern (desembre del 1935 ‒ febrer del 1936) la formació d’una força centrista, però obligat a la prematura dissolució de les corts solament assolí un minoritari grup de diputats fidels (24) en les eleccions del febrer del 1936 i deixà el poder fins i tot abans de la fixació definitiva dels resultats (19 de febrer de 1936). La seva actuació durant la Guerra Civil fou ambigua: primer s’oferí al general Franco, però després assistí a la sessió de corts republicanes celebrada a València l’1 d’octubre de 1937. Fou un destacat membre de la maçoneria, gran mestre i grau 33.
Manuel Portela Valladares, entre el general Batet i el coronel Francisco Jiménez Arenas
© Fototeca.cat
Polític.