Doctora en filologia romànica, divulgà diversos estudis, com La sardana (1982), A la recerca d’una memòria: els noms de lloc del Rosselló (1983, premi Vila de Perpinyà 1981), Toponímia rossellonesa (1985) i Els coronells de Perpinyà (1988), entre d’altres, i també nombrosos articles sobre onomàstica catalana.
En poesia, sota el pseudònim Renada-Laura Portet, guanyà, amb Poemes, la flor natural dels Jocs Florals de Perpinyà del 1976, i publicà Jocs de convit (1990), Una ombra anomenada oblit (1992), El cant de la sibil·la (1994) i N’Hom (2017).
En narrativa, amb una tècnica segura i un llenguatge àgil, és autora de La casa del notari (premi Biblioteca Catalana de Perpinyà 1980), Castell negre (1981, premi Víctor Català), Lettera amorosa (1990), Una dona t’escriu (premi Ramon Juncosa de narracions curtes 2004) i de les novel·les L’escletxa (1986), Memòries... (1990), Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul (2002), El mirall de Duoda, comtessa de Barcelona, duquessa de Septimània (2003) i Duoda, comtessa de Barcelona (2008).
El 1981 guanyà el premi Vila de Perpinyà, juntament amb Agustí Bartra, el 1996 fou nomenada oficial de les Palmes Acadèmiques del govern francès i el 2004 rebé la Creu de Sant Jordi.