i Port-Royal | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Port-Royal

Món
Abadia femenina, fundada l’any 1204 i atorgada a l’orde del Cister el 1225.

Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als s. X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França (del qual fet pren el nom: originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius). Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs, el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del s. XVII. El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la reforma de la comunitat i, el 1625, de traslladar a París l’abadia, coneguda des d’aleshores com a Port-Royal de París, que posteriorment fou vinculada a les doctrines jansenistes (jansenisme) per Saint-Cyran, confessor (1635) i director (1636) de les religioses, llur abadessa essent Agnès de Saint-Paul, germana de l’anterior. Port-Royal des Champs es convertí alhora en centre de reflexió de destacats intel·lectuals (coneguts com els solitaris de Port-Royal; entre ells, l’autor de la cèlebre Lògica de Port-Royal, Antoine Arnauld, i Arnauld d’Andilly, germans de les dites abadesses), els quals hi fundaren (1638) les Petites Écoles de Port-Royal; traslladades a París (1647) i establertes després a Grauges (1650-56), prop de Port-Royal des Champs —on havien tornat, l’any 1648, Angélique-Marie i una part de les religioses—, i a Chesnay (1650-60), aquestes escoles es distingirien per una pedagogia racionalista-cartesiana, personalista i primordialment atenta a la llengua vernacla, i tingueren, entre altres, Pierre Nicole, Claude Lancelot i el teòleg Nicolas Fontaine (1625-1709) com a mestres, i Jean Racine i l’historiador L.S. Le Nain de Tillemont (1637-98) com a deixebles. Bé que no en formà part totalment, Blaise Pascal visità sovint els solitaris de Port-Royal, compartí llurs opinions i atacà durament llurs adversaris, els jesuïtes, a les famoses Provinciales (1656-57), en ocasió de la condemna d’A.Arnauld per la Sorbona, esdeveniment central del seguit de fets en què cristal·litzà la persecució de què foren objecte els jansenistes o sospitosos de jansenisme vinculats a Port-Royal: el 1638 Saint-Cyr fou detingut i cessà com a director de Port-Royal de París; entre el 1656 i el 1660 els solitaris de Port-Royal i els alumnes de les Petites Écoles foren dispersats; i el 1665 hom reuní a Port-Royal des Champs totes les religioses que refusaren de signar un formulari en què eren condemnats cinc enunciats atribuïts a Janseni i les privà dels sagraments i del cant de l’ofici diví, mentre que Port-Royal de París era controlat pels jesuïtes. Bé que l’anomenada pau de l’Església (1668) portà al restabliment de Port-Royal des Champs (1669-79), Lluís XIV de França, davant la contumàcia dels jansenistes, tornà posteriorment a llur persecució: prohibí la recepció de novícies a Port-Royal (1706) i decretà la privació dels sagraments a les religioses (1707). La butlla de Climent XI (1708) de supressió de Port-Royal des Champs dugué, finalment, a la dispersió definitiva de la comunitat (1709) i a la demolició del monestir (1710), que fou seguida àdhuc per la violació de tombes i pel trasllat dels cadàvers a diversos cementiris. Port-Royal de París, que havia acceptat de sotmetre's, subsistí fins el 1790; sota la Convenció Nacional (1792-95) fou convertit en presó i el 1814 esdevingué l’Hôpital de la Maternité.

Repercussions de l'escola de Port Royal

Un fruit important de l’escola de Port-Royal fou la coneguda Gramàtica de Port-Royal (Grammaire générale et raisonnée), tractat gramatical d’Arnauld i Lancelot, sorgit d’una reacció que tornà a situar el punt de vista lògic davant els fenòmens del llenguatge, amb una orientació aristotèlica i medieval i influïda per Descartes. Volia demostrar que l’estructura del llenguatge és un producte de la raó i que les llengües humanes són variants d’un sistema racional i lògic més general (filologia). Aquestes teories influïren fins al s XIX i han estat revalorades recentment per Noam Chomsky (gramàtica generativa).

Col·laboració: 
JMUC
Llegir més...