Fill d’Alfons de Braganza, primer comte de Faro (Portugal) i de Maria de Noronha y Sousa, comtessa d’Odemira. Vinculat a la casa reial catalanoaragonesa pel casament de la seva germana Guiomar de Portugal amb l’infant Fortuna, Enric d’Aragó. Fou abat comendatari de Ripoll (1490-1504), bisbe de Calahorra, de Segòvia, de Sigüenza i de Saragossa des del 1532. Lloctinent general de Catalunya (1525-39), hagué de fer cara a les guerres amb França fins el 1529 i als atacs de Barba-rossa. Les estades de la cort a Barcelona l’obligaren a jurar el càrrec renovadament. Fou present a la sortida de l’expedició victoriosa a Tunis (1535) i a les corts generals de Montsó del 1528, el 1533 i el 1537.