i Posidoni | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Posidoni

filosofia filos
Filòsof hel·lenístic.
Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC

Estudià a Alexandria i, establert a Rodes (101 aC), hi obrí una escola en què foren conreades sobretot la geografia, la física, les matemàtiques i l’antropologia. Representant de l’anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci (185-110 aC), heretà d’aquest tendències enciclopèdiques i sincretistes; a la barreja d’estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic. Bé que per ell l’home és reflex (microcosmos) de tot el real (macrocosmos), tanmateix Posidoni mantingué el més fort dualisme antropològic. De l’important influx del filòsof, n'és testimoni, per exemple, Ciceró, deixeble seu a Rodes, en les obres De natura deorum i De divinatione.

Col·laboració: 
JMUC
Llegir més...