Estudià farmàcia a Barcelona i fou catedràtic del Colegio de Farmacia de Pamplona (1829-38), ciutat on es llicencià en medicina (1837). Revisà una nova edició de la Filosofía de la elocuencia, d’Antoni de Capmany (1836), i de la traducció de l' Histoire naturelle , de Buffon, que prologà. Interessat per les primitives tècniques fotogràfiques, publicà una Exposición... y descripción del daguerrotipo y del diorama (1839). Passà a Madrid, on fou catedràtic de química general de la facultat de medicina i membre (1862) de l’Academia de Ciencias Médicas. Es distingí pel seu humanitarisme durant l’epidèmia de còlera de Madrid (1865); contagiat del mal, en morí.