Henri Pousseur

(Malmédy, Lieja, 23 de juny de 1929 — Brussel·les, 6 de març de 2009)

Henri Pousseur

© Héléne Pousseur

Compositor i teòric belga.

Vida

Entre el 1947 i el 1953 estudià als conservatoris de Lieja i de Brussel·les. A partir del 1950 participà en el moviment d’avantguarda musical al costat de compositors com P. Boulez, K. Stockhausen o L. Berio i entrà en contacte amb el dodecatonisme, el serialisme, la música aleatòria i l’electrònica. Important personalitat musical de la segona meitat del segle XX, impartí classes a Darmstadt (1957-67), Colònia (1963-68) i també en diversos centres de Bèlgica i dels Estats Units. Moltes de les seves obres s’inscriuen dins el corrent de la música serial. A partir dels anys seixanta abandonà l’avantguardisme per tal d’iniciar la recerca d’un llenguatge més personal.

El 1970 creà a Lieja el Centre de Recherches et de Formation Musicales de Wallonie i fou nomenat professor del Conservatori de Lieja. Així mateix, fou el fundador de la revista Marsyas. El 1975 ocupà el lloc de director del Conservatori de Lieja, càrrec des del qual dugué a terme una important renovació pedagògica del centre i de la vida musical de la ciutat en general. En 1983-87 es feu càrrec de la direcció de l’Institut de Pédagogie Musical de París. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Metz. Entre els seus treballs teòrics sobresurt Música, semàntica i societat.

La seva obra compositiva comprèn un ampli ventall de gèneres que van des de la música per a solista fins a la música orquestral. És autor de l’òpera Votre Faust (1963), amb text de M. Butor, amb qui també col·laborà en Le procès du jeune chien (1974-78), La rose des voix (1982), Déclarations d’orages (1989), Les leçons d’enfer (1991) o Le Sablier du Phénix (1993).

Obra

Música vocal

Sept versets des psaumes de la pénitence, cor (1950); Trois chants sacrés, per a soprano i corda (1951); Phonèmes pour Cathy (Madrigal V), 1 v. (1966); Mnemosyne I, 1 v./cor 1 v./1 instr. (1968); Midi-minuit, orq., pno., banda de jazz, grup de pop, cor, cor infantil, cantant de pop (1970); Chronique illustrée, Bar., orq. (1976)

Música instrumental

Quintette à la memoire d’Anton Webern, cl., cl. b., vl., vlc., pno. (1955); Symphonie à quinze solistes (1955); Mobile, 2 pno. (1956-58); Madrigal I, cl. (1958); Ode, qt. de c. (1960-61); Caractères, pno. (1961); Madrigal II, fl., vl., vla., clav. (1961); Madrigal III, cl., perc., pno., vl., vlc. (1962); Apostrophe et six réflexions, pno. (1964-66); Couleurs croisées, orq. (1970); Les éphémérides d’Icare II, pno., 18 instr. (1970); L’effacement du Prince Igor, orq. (1971); L’ibericare, guit. (1975)

Música electroacústica

Seismogrammes (1954); Préhistoire du cinéma (1959); Rimes pour différentes sources sonores (1958-59); Prospective (1961); Les perses (1961); Jeu de miroirs de Votre Faust (1967); Crosses or crossed Colors (1970); Exdei in machinam memoria (1971); Système des paraboles (1972); Liège à Paris (1977); La Seconde Apothéose de Rameau (1981)