Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura. El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin. L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois. Aquest darrer li permeté l’accés a les col·leccions de la corona, on descobrí Rafael. Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’instal·là a París, on col·laborà amb Philippe de Champaigne. Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys. Els primers moments foren de grans privacions. L’art de Poussin es pot situar dins una estètica classicista, aferrada a temàtiques mitològiques i històriques. És clarament contrari a l’art naturalista d’Il Caravaggio i fins i tot del més dulcificat de Guido Reni. Les seves preferències se centraren en Rafael i el Ticià. Hom destaca d’aquesta etapa romana les obres següents: Et in Arcadia ego... (1629-30, Musée du Louvre), El Regne de Flora (1630-31, Gemäldengalerien, Dresden) i la sèrie de Bacanals encarregades pel cardenal Richelieu. Reconegut a la cort francesa, hom li oferí l’oportunitat de tornar a París, cosa que féu l’any 1640. Encarregat de la Superintendència de Belles Arts, ben aviat topà amb la intransigència dels artistes ben situats, tals com el pintor Simon Vouet, l’arquitecte Lemercier i el paisatgista Fouquières. Pintà la Santa Cena per a la capella de Lluís XIII. Incòmode a la cort, tornà a Roma, on fins a la seva mort visqué admirat i envoltat d’un grup de deixebles.