Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural. Fundà una acadèmia (1931), a la qual dedicà pràcticament tota la vida. Mestre en Gai Saber (1929). Publicà el recull Les flors de l’ànima (1923) i les novel·les Esclavitud (1928) i Vida nova (1930). Però fou el teatre la seva més ferma vocació: Poema d’odi i d’amor (1924), Santa Mare (1932), La tragèdia d’Antígona (1962) i Jesús, l’infant d’Israel (1962). L’obra més ambiciosa d’extensió i qualitat és el drama sacre en vers La Passió i Mort de N.S. Jesucrist (1948), que substituí el text d’Antoni de Sant Jeroni en les representacions de l’espectacle popular de la Passió d'Olesa. Destacà també per les innovacions artístiques i escèniques de la Passió, considerades modèliques en el seu moment. Col·laborà en “La Nau” com a crític teatral.