El 1389 es manifestà oposat a la privança que a la cort de Joan I tenien Carrossa de Vilaragut i els seus amics. El 1392 acompanyà el futur rei Martí l’Humà en la seva expedició de recobrament de Sicília. El 1396 fou conestable d’Aragó pel rei Martí. Havent restat a Sicília, en fou fet almirall pel rei Martí el Jove (1398), que li donà també (1407) les baronies de Sortino, Alcamo, Calatafimi, Sclafani, Mussumeli i Manfrida. Fou agent de confiança de Martí l’Humà prop del seu fill. Dugué a terme missions importants, com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols per dur-lo a Provença (1398), i la de l’alliberament del papa Benet XIII. Martí el Jove li concedí la baronia de Càccamo (1397) i el féu conseller, mestre racional del reial patrimoni, governador de Catània (1393-95), mestre portolà del regne, vicari general i lloctinent a la Val de Mazzara (1396). El 1407 fundà a Càccamo el convent de Sant Francesc d’Assís. L’any següent fou enviat com a ambaixador a Joan II, rei de Castella, i a Martí l’Humà. Es casà en primeres noces amb Joana de Montcada i de Peralta (1393), de la qual tingué dues filles, Elisabet, que es casà amb Francesco di Ventimiglia, i Àgata, que tingué per marit Giovanni di Ventimiglia. Morta Joana (després del 1393), es tornà a casar, amb una filla d’Alfons, duc de Gandia, cosina germana seva, potser anomenada Violant de Villena, de la qual tingué una altra filla, Violant, que es casà amb Bernat V de Cabrera, després d’haver estat projectat el seu enllaç amb Frederic de Luna, i que heretà el patrimoni.