Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades. Conegut també per Jaume d’Aragó. El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys (1362). Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres (1363), i altres constitucions (1364-68). Regulà també l’ofici del canonge lectoral (1365). Fou nomenat bisbe de València el 1369. Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó. Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa Sabina (1387), però per causa de la posició de l’infant hereu Joan, duc de Girona, partidari de Climent VII d’Avinyó, acceptà tot seguit (1388) l’elecció del papa Climent, cosa que irrità el rei Pere III, que li confiscà les rendes del bisbat. Una intervenció del comte de Foix anul·là la confiscació i retornà el cardenal Jaume a l’obediència del papa de Roma. En temps de Joan I es distingí, com tots els seus familiars del casal de Prades, per l’enemistat a Carrossa de Vilaragut, la cortesana i amant del rei. Passà gran part de la seva vida a Roma en ambaixades i estades prop de la cort papal, i mantingué fins a la seva mort el títol cardenalici i el de bisbe de València. El 1395 regalà als consellers de Barcelona el manuscrit miniat de la versió catalana que havia encomanat a Antoni Canals del Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim.