Fundà amb M. Altolaguirre la revista Litoral. Els primers llibres, Tiempo (1925), Canciones del farero (1926), presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti. La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre (1937) i Cancionero menor (1938). Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant: Mínima muerte (1942), Jardín cerrado (1946), Antología (1954), Nostalgias, sueños y presencias (1961), amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques.