i Josep Melcior Prat i Solà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Melcior Prat i Solà

Josep Melcior Prat i De Solà
Josep Melcior Prat i De Solà
literatura lit
Escriptor.
els Prats de Rei, Anoia, 20 de maig de 1781 — Sant Sebastià, País Basc, 1855

Per un error de transcripció, al segle XX es difongué la forma errònia del seu nom Josep Melcior Prat i Colom. Estudià medicina a Cervera i a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. A Cadis, durant la guerra del Francès, fou secretari del Diario de las Sesiones de las Cortes; exercí d’apotecari als Prats de Rei del 1814 al 1820, i d’aquest any al 1823 fou de nou redactor al Diario de Sesiones de les corts. Passà del 1823 al 1833 exiliat a Anglaterra, en gran part a Knaresborough, Yorkshire, on traduí per encàrrec de la Societat Bíblica Britànica i Estrangera part de l'Antic Testament i tot el Nou Testament, que s’imprimí a Londres el 1832; se'n feren tres edicions més (Londres 1835, Barcelona 1836, Madrid 1888).

Deixà inèdites les seves traduccions del Pentateuc, dels Salms, Rut, Càntic dels Càntics i Jonàs. Ajudat per un altre català exiliat, Ramon Busanya, no utilitzà els texts originals grec i hebreu, sinó la Vulgata, i tingué a mà les més apreciades traduccions en llengües modernes. Amic d'Antoni  P uigblanch i de Fèlix Torres i Amat, esperava que la seva traducció serviria per a fomentar l’estudi del català. El 1834 fou nomenat secretari del govern civil de Barcelona i el 1835 governador. Fou també president de l'Acadèmia de Bones Lletres i de la Societat Econòmica d’Amics del País, i des d’aquests càrrecs demostrà un gran interès per l’ensenyament (fomentà les escoles primàries i el sistema lancasterià). El 1855 fou nomenat governador civil de Guipúscoa.

Col·laboració: 
TiB
Llegir més...