i Vasco Pratolini | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vasco Pratolini

literatura lit
Escriptor italià.
Florència, 19 d’octubre de 1913 — Roma, 12 de gener de 1991

D’origen humil, es donà a conèixer en els ambients de Letteratura i altres revistes florentines, en les quals col·laborà com a redactor. En les seves primeres narracions —recollides el 1956 sota el títol de Diario sentimentale— hom troba ja els motius principals de la seva temàtica (els records d’infantesa, l’interès per la vida dels pobres i la gent senzilla de la seva ciutat i dels seus barris), així com els trets definidors del seu art: el lirisme evocador, gairebé elegíac, i el realisme. La seva visió lírica el portà a escriure un conjunt de pàgines autobiogràfiques (com les de Cronaca familiare, 1947) que constitueixen, potser, el millor de tota la seva producció. Al seu costat, però, es destaca Metello (del 1955, traduïda al català per M. A. Capmany el 1966), una història italiana amb un rerefons popular, viva pintura de la vida col·lectiva i individual, social i sentimental. Altres obres seves són les Cronache di poveri amanti (1947), Mestiere di vagabondo (1947), Le ragazze di Sanfrediano (1952), Lo scialo (1960), Allegoria e deri sione (1906), etc.

Llegir més...