Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent; hi destaquen: els pics de Tretzevents (2.731 m), de Bacivers o Bassibés (2.680 m), de Rojà (2.724 m) i de Sethomes (2.661 m), el coll de Bocacerç (2.281 m), el pla Guillem (2.301 m), la collada del Vent (2.229 m), el puig de la collada Verda (2.403 m), el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà (2.316 m) i el pic de la Mort de l’Escolà (2.463 m). La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona (2.465 m), molt més franquejable a través del coll de Siern (1.629 m), coll Pregon (1.530 m), collada de Prats (1.596 m) i, sobretot, coll d'Ares (1.513 m), per on passa la carretera interestatal de Camprodon a Prats de Molló i on hi ha les restes de l’antic hospital del Colldares. Més a l’E d’aquest coll i de Montfalgars (1.610 m), el coll de Vernadell (1.369 m), vora el despoblat de Vernadell, comunica la vall de Miralles (antic poble l’església del qual és l’actual santuari del Coral), tributària del riu de la Menera, amb Rocabruna i Beget, a l’alta Garrotxa. Diverses valls aflueixen a la del Tec: per la dreta, la de la Canadella o del Canadell, a la mateixa vila de Prats, i, per l’esquerra, les d’Agrefull, de la Persigola, de la Figuera (on hi ha el veïnat d’en Coma) i un petit sector de la part alta de la Comalada. A la mateixa vall del Tec, aigua amunt de la vila, hi ha els ravals de la Clapera, la Boixeda i el Burgat, els pobles de Sant Salvador (o els Hostalets) i de la Presta (amb l’important establiment balneari i el veïnat de la Farga); aigua avall, hi ha el raval del Roser (amb l’església del 1561) i l’antiga església parroquial de Sant Martí de Vilaplana. Entre els 1.200 i 1.800 m hi ha boscs de pins negres, coníferes i faigs; per sota, predominen el roure i el castanyer.
El cens agrícola dona 2.401 ha de superfície agrícola, de les quals 2.365 són de prats naturals; els arbres fruiters es limiten a 13 ha (pomeres i cirerers) i els cereals a 8. L’activitat ramadera és important: 590 caps de boví, 1.230 d’oví, 80 de cabrum i 24 d’equí. El turisme i l’estiueig (sobretot des de l’obertura de la carretera del coll d’Ares el 1963) s’han afegit a la tradicional funció balneària (la Presta); hi ha bon nombre d’hotels (10), més de 300 apartaments moblats, nombroses colònies de vacances, cases d’infants i residències de jubilats. De la indústria tèxtil tradicional (draps i barretines eren encara produccions importants al segle XIX) només resta una empresa de teixits de cotó; havia estat també centre de fabricació d’espardenyes i de cèrcols de bota (que aprofitaven les grans castanyedes del terme).
La vila de Prats de Molló (732 h agl [1982], pradencs o patrencs; 735 m alt), des de la seva carta de poblament atorgada per Jaume I el 22 d’octubre de 1245, és emplaçada a l’esquerra del Tec, enfront de la vall de la Canadella, en un indret dominat per diverses fortificacions: al SW, la vella torre d’en Mir; al S, les restes del castell de Perella; al N, damunt mateix del nucli urbà (amb el qual l’uneix un pas subterrani), l’antiga torre i després fort de la Guàrdia. Aquest fort (1677-82) i les noves muralles (1683) que encara envolten la vila són obra de Vauban; foren bastits amb motiu de la nova situació fronterera després del tractat dels Pirineus (1659). Les anteriors muralles, refetes el 1345, el 1389 i després del terratrèmol del 1428, foren enderrocades el 1670 pels angelets de Josep Bosc de la Trinxeria, revoltats contra el nou domini francès i que arribaren a controlar l’alt Vallespir fins a Ceret. La porta d’Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics. L’església parroquial (Santa Justa i Santa Rufina) és a la vila alta; no es conserva cap vestigi de la primitiva, consagrada al segle X, bastida pels benedictins d’Arles, que posseïen el territori des del començament del segle IX. Del temple acabat el 1245, resta el campanar quadrat, en gran part romànic, que fou incorporat a les muralles; la nau, gòtica, és de 1649-81. Conserva un interessant orgue (1724) de Salvador Quintà i Pasqual Cervelló i un grup de retaules barrocs, com el major de Josep Sunyer (1693). Dins la vila baixa hi ha la capella de Santa Justa. L’actual casa de la vila (l’organització del consolat és del 1321) és obra de 1613-14 i es troba a la vila alta. A la placeta del Rei s’alçava, fins al segle XIX, el palau dels comtes de Besalú, als quals pertangué des del 1036. Al carrer dels Mercaders, en canvi, l’anomenada Casa del rei d’Aragó no és més que l’antiga casa gremial dels paraires. Prats de Molló fou, durant vint anys, final d’una línia de ferrocarril que l’unia a Perpinyà.
Al segle XX la situació fronterera de la població fou decisiva en esdeveniments d’importància: el 1926, en els anomenats fets de Prats de Molló, Francesc Macià intentà una frustrada invasió de la Catalunya sota administració espanyola. Posteriorment, el 1939, procedents del coll d’Ares, hi arribaren prop de 100.000 refugiats republicans, civils i militars, exiliats arran de la victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola (una quarta part del total). Les autoritats hi habilitaren un camp d’internament, també amb funcions de centre d’acollida, de subministrament d’aliments i de classificació. L'any 2020 la Vil·la Denise, quarter general dels fets de Prats de Molló, fou adquirida per activistes independentistes amb la intenció de convertir-la en museu i espai de memòria.