Fundat el 1912 a Sant Petersburg i editat a Moscou, fou suprimit pel govern tsarista en 1914-17, any en què reaparegué com a òrgan central del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus. El consell de redacció era format per dirigents bolxevics, i hi foren publicats els articles més importants de Lenin. Tot i les prohibicions, continuà publicant-se amb altres noms. Després de la Revolució d’Octubre recuperà el seu nom original i es convertí en l’òrgan oficial del comitè central del PCUS i del govern soviètic, les variacions de la política del qual reflectí fidelment. Amb la introducció de la llibertat de premsa el 1990, deixà de tenir el monopoli de la informació a l’URSS, però continuà com a òrgan del PCUS, i el seu tiratge baixà en picat (de més de 10 milions d’exemplars el 1989 a 2,5 el 1991). Suspès després de l’intent de cop d’estat de l’agost del 1991, reaparegué com a diari independent, però el govern rus n'expropià la infraestructura i això el féu entrar en una greu crisi financera que l’obligà a tancar el 1992 i el 1996. El 1997 hom en rellançà la publicació regularment, i el 2000 n'aparegué la versió electrònica. L’any 2000 el tiratge era d’uns 70 000 exemplars.