Situació i presentació
El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km2, confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt. El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell. Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes, els Salobres, les Creus i el Clot del Segarret.
El terme comprèn el poble de Preixens, cap de municipi, els de Pradell de Sió i les Ventoses, la quadra i el santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell. Pels pobles del municipi passa una carretera local que procedent d’Agramunt es dirigeix cap a Balaguer. Una altra carretera local uneix el cap de municipi amb Castellserà i la C-53 entre Vilagrassa i Balaguer, vers el S, i amb la C-14 entre Tàrrega i Artesa de Segre, cap al N, carretera aquesta que passa a frec del límit nord-oriental del terme.
Segons el Diccionari català-valencià-balear, Preixens és un mot d’origen llatí derivat del plural de Preixà potser ja des d’una forma llatina Priscienos perpriscianos.
La població i l’economia
El fogatjament de 1378 comptabilitzà 11 focs al lloc de Preixens. El 1553 el nombre d’habitants era de 42. Al segle XVIII la població s’incrementà lleugerament (165 h el 1718 i 214 h el 1787), i al segle següent continuà augmentant, de forma notable, amb 919 h (1857) i 1.015 h (1887). Entre el 1900-50 la població va patir diverses oscil·lacions (906 h el 1900, 1.313 h el 1920, 915 h el 1936 i 971 h el 1950). Posteriorment, la població inicià una davallada progressiva: 967 h el 1970, 583 h el 1981, 550 h el 1991, 520 h el 1999 i 498 el 2005.
La base econòmica del terme són les activitats agràries. Una bona part del territori és coberta per terres de conreu, bàsicament de secà, tot i que l’extensió de regadiu hi és també important. El canal d’Urgell envolta el municipi per tramuntana i migdia. Hi passa, a més, la Sèquia Gran del dit canal. Hom conrea principalment cereals (sobretot ordi, però també destaquen el blat i el blat de moro), farratge (alfals) i arbres fruiters (pomeres, pereres). La ramaderia estabulada és un complement important de l’economia i, en part, ha condicionat la producció dels conreus. Hi ha cria d’aviram i de bestiar porcí, oví, boví i de conills.
El poble de Preixens
El poble de Preixens (315 m, 254 h el 2005) és a l’E del terme, a la dreta del Sió, bastit entorn del castell de Preixens, situat al punt més alt. L’obra principal del dit castell, magnífic casal senyorial, fou construïda al segle XVI. Restaurat totalment, l’edifici té planta de gran quadrilàter, amb finestrals del Renaixement, portal adovellat i escut d’armes sobre la clau de les dovelles. Es conserva encara el carrer de la Muralla i a la plaça de l’Església hi ha l’església parroquial, propera al castell. Pertanyé a la col·legiata d’Àger, dins l’oficialat de Montclar, fins a la seva extinció (1783). Al poble hi ha dos petits barris anomenats el Raval de Dalt i el Raval de Baix.
L’església parroquial de Sant Pere de Preixens data del segle XVI. Situada en un lloc elevat, és una petita construcció molt simple, que queda encaixada entre els edificis adjacents. L’aparell és, en conjunt, de carreus regulars, i el de la part posterior de l’edifici ha estat molt restaurat. La façana presenta una progressiva disminució de la mida del carreu, i a l’alçada de l’obertura sobreposada a la porta en varia la qualitat. L’accés a l’església és un arc de mig punt, emmarcat per un conjunt de grans dovelles resseguides per un guardapols que inclou l’escut situat al damunt. Aquest marc, desproporcionat respecte a les dimensions de l’obertura, marca l’eix de simetria, juntament amb la finestra d’arc de mig punt. La coberta de dos vessants de la nau de l’església no és visible a la façana pel fet que en un costat s’afegí un campanar de planta quadrada que trenca la simetria. Hi ha dos petits barris anomenats el Raval de Dalt i el Raval de Baix.
Preixens celebra la festa major l’últim cap de setmana d’agost.
Altres indrets del terme
A la dreta del Sió, uns 2 km a ponent del cap de municipi, hi ha el poble de Pradell de Sió o de la Baronia, o de la Baronessa, o simplement de Pradell (128 h el 2005). La seva església parroquial, dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, pertangué a Sant Pere d’Àger. El castell de Pradell fou a l’origen una torre de vigia, anterior al segle XV; al llarg del temps sofrí diverses reformes, fins que el 1738 fou convertit en residència. En el fogatjament del 1365, figuren 15 focs, que eren d’Arnau de Riu-de-set, ciutadà de Lleida; el 1381 la senyoria era de Simó de Torres, veí de la parròquia de Santa Maria de Lleida. Anys després passà als Margalef. L’antic castell de Pradell té en un angle l’escut de la família Montlleó. La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de maig.
A ponent de Pradell, a la dreta de Sió, en un coster, hi ha el poble de les Ventoses (116 h el 2005). L’antiga església parroquial de Sant Pere, refeta al segle XVIII, conserva l’absis amb finestra romànica. Fins el 1783 depengué de l’oficialat de Montclar, de la col·legiata d’Àger, i fins el 1806 formà part de l’arxiprestat agerenc. Ara depèn de la parròquia de Pradell. El 1131 Guerau Ponç de Cabrera donà el castell de les Ventoses a l’orde de l’Hospital, reservant-se la castlania del lloc. El 1191 era de la família del castell de Ribelles.
A la part septentrional del terme, a l’antiga quadra de Gorga, resten unes parets romàniques i una part del mur absidal, com també la porta ornamentada amb boles, de l’ermita de la Mare de Déu de Gorga. Darrere seu hi ha el modern, i també abandonat, santuari de Gorga. L’antic despoblat de Mijanell era encara esmentat al segle XVII.
La història
El lloc fou conquerit per Ermengol IV després de l’ocupació de la vila d’Agramunt (1070). Els primers repobladors i senyors sembla que eren vinculats a la casa d’Anglesola; un d’aquells donà origen a la família de cognom Perexens o Prexens. Miret i Sans donà notícia que el 1190 Berenguer i Elisenda d’Anglesola donaren a Pere de Preixens i a la seva esposa Maria un solar perquè hi bastissin un capmàs. Berenguer de Preixens el 1193 donà un vassall a l’orde de l’Hospital, procedent del seu capmàs (els hospitalers sembla que posseïren altres béns a la contrada). Al decenni dels setanta del dit segle era senyor del lloc Bertran de Preixens, germà del bisbe d’Urgell Arnau de Preixens (1167-95). Altres personatges notables eixits d’aquest llinatge foren l’abat de Poblet del mateix nom, Arnau de Preixens (1254-68), i Berenguer de Preixens, senyor del lloc, que és mencionat en la Crònica de Jaume I. El 1381 el lloc era del donzell Joan de Montcada i pertanyia a la vegueria d’Agramunt. El 1831 la senyoria pertanyia als Biure.