El nom d’aquest monarca procedia del fet que hom el suposava, alhora, sacerdot. Cap a la fi del s XIV, gràcies a les relacions de missioners, hom pogué precisar que la llegenda tenia un fonament remot en l’existència del regne cristià d'Etiòpia, anomenat sovint des d’aleshores terra del Preste Joan. Als Països Catalans, per les nombroses relacions comercials amb la Mediterrània Oriental, la llegenda adquirí una força notable i ja Ramon Llull afirmà que calia que els cristians europeus units alliberessin el Preste Joan dels infidels que l’amenaçaven. Posteriorment, malgrat els obstacles dels musulmans d’Egipte, els reis de la corona catalanoaragonesa establiren contacte amb els negus Isaac (1428), Jacob (1450) i altres d’Etiòpia. Un dels estímuls dels navegants portuguesos que es dirigien a Àsia, a la fi del s XV i principi del XVI, fou la llegenda del Preste Joan.