i André Previn | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

André Previn

Andreas Ludwig Priwin, André George Previn
Música
Andreas Ludwig Priwin, André George Previn
música mús
Nom amb el qual fou conegut el director d’orquestra, pianista i compositor nord-americà d’origen alemany Andreas Ludwig Priwin.
Berlín, 6 d’abril de 1929 — Nova York, 28 de febrer de 2019

De gran precocitat, començà estudis de piano al Conservatori de Berlín als sis anys, i esdevingué un virtuós de l’instrument. Fugint dels nazis, la seva família, d’origen jueu, marxà a París el 1938, on durant un any fou deixeble de Marcel Dupré al Conservatori de París. Exiliat als Estats Units amb la seva família, hi estudià composició amb Joseph Acron i Mario Castelnuovo-Tedesco, a Los Angeles, i direcció amb Pierre Monteux, a San Francisco. Nacionalitzat nord-americà (1943), el 1946 escriví per a Josep Iturbi una peça de jazz per al film musical Holiday in Mexico. Després d’un any a l’exèrcit (on tocà en una banda de la marina) es reincorporà a Hollywood, on fins el 2008 escriví una setantena de bandes sonores per a la Metro-Goldwyn-Mayer. Com a compositor i arranjador obtingué el premi Oscar per Gigi (1959, Vincente Minnelli), Porgy and Bess (1960, Otto Preminger), Irma la Douce (1964, Billy Wilder) i My Fair Lady (1965, George Cukor). Compongué també musicals per al teatre, alguns dels quals grans èxits com Coco (1969) i Good Companions (1974). En el camp de la música clàssica, debutà com a director el 1962 i fou director de la Houston Symphony Orchestra (1967-69), la London Symphony Orchestra (1968-79), la Royal Symphony Orchestra (1985-88), la Pittsburgh Symphony Orchestra (1978-84) i de Los Angeles Philarmonic Orchestra (1984-89). A més, feu nombrosos recitals de piano, com a concertista o en obres de cambra.

A banda de les esmentades, de les seves nombroses obres es poden esmentar Symphony for String (1965), Overture to a Comedy (1966), Suite for Piano (1967), Guitar Concerto (1970), el cicle de cançons Honey and Rue (1992), el musical Pages from the Calendar (1977), Peaches (1978), per a flauta i corda, Piano Concerto (1984), la Sonata for Cello (1993), les òperes Streetcar Named Desire (1998) i Brief Encounter (2007) i la sonata per a violí i piano The Fifth Season (2018), entre d’altres.

La seva versatilitat el portà també a fer nombroses col·laboracions amb primeres figures del jazz, com ara Ella Fitzgerald, Dinah Shore o Dizzy Gillespie, entre molts altres, i també àlbums de jazz amb solistes de música clàssica com ara Itzhak Perlman o Kiri Te Kanawa.

Guanyà un total de 10 premis Grammy entre el 1958 i el 2004 (repartits a parts iguals entre música clàssica i altres gèneres). El 2010 rebé un Grammy honorífic. És autor també dels llibres Music Face to Face (1971), Orchestra (1972), Guide to Music (1983) i No Minor Chords. My Days in Hollywood (1992). Feu també reportatges sobre música per a la BBC, amb els quals aconseguí una gran popularitat. La seva discografia consta de centenars de títols. Estigué casat cinc vegades, una de les quals amb l’actriu Mia Farrow (1970-79), i la seva última esposa fou la violinista Anne-Sophie Mutter (2002-06).

Col·laboració: 
NIC
Llegir més...