i Indalecio Prieto Tuero | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Indalecio Prieto Tuero

Història    Periodisme    Política
Indalecio Prieto Tuero
© Fototeca.cat
història hist, ciències polítiques polít i periodisme period
Polític i periodista asturià.
Oviedo, 1883 — Mèxic, 1962

Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l’ala moderada. Redactor, director i finalment propietari del diari El Liberal , de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat. Tingué intervencions notables a les corts (com la denúncia del pistolerisme dels sindicats grocs a Barcelona), s’oposà a la Dictadura i signà, a títol personal, el pacte de Sant Sebastià. Ministre d’hisenda i d’obres públiques amb Azaña (1931-33), un cop proclamada la Segona República, estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports. Exiliat arran dels fets d’octubre del 1934, tornà a Espanya en triomfar el Front Popular (febrer del 1936). El president Azaña li oferí la presidència del consell de ministres, però no pogué formar govern perquè la majoria del seu partit seguia les directrius esquerranes i revolucionàries de Largo Caballero. Durant la guerra civil fou ministre de marina i aire (agost del 1936-maig del 1937) amb Largo Caballero i de defensa nacional amb Juan Negrín (maig del 1937-març del 1938). Titllat de pessimista, però en realitat perquè no acceptava les directrius comunistes, fou obligat a dimitir. Exiliat a Mèxic, hi dirigí la JARE. Periodista excel·lent i d’una gran força polèmica, és autor de Cómo y por qué salí del ministerio de la Defensa nacional (1940), Palabras al viento, Convulsiones de España, De mi vida.

Col·laboració: 
EdV
Llegir més...