Fou deixebla de R. Henderson, A. Redshaw, H. Oppenheim i P. Hamburguer i debutà a la catedral de Southwark el 1948 amb Messiah, de G.F. Händel. Poc després fou contractada en diversos teatres d’Anglaterra i la seva fama s’estengué. En 1969-70 participà en el Festival d’Holanda i també feu incursions en el repertori barroc en el context de la Setmana Bach d’Ansbach. A partir d’aleshores s’especialitzà en l’obra de J.S. Bach, sense oblidar algunes peces de música sacra de G.F. Händel, W.A. Mozart, L. van Beethoven, F. Mendelssohn i B. Britten. Sobresurten també les seves interpretacions de l’obra de Gustav Mahler, especialment el cicle Das Klagende Lied, que cantà i enregistrà íntegrament per primera vegada (1988). Ocasionalment interpretà òpera, i Benjamin Britten la seleccionà per a interpretar el paper principal de The Rape of Lucretia al Festival d’Aldeburgh (1958). Destacà també en el paper d’Orfeu d’Orfeo ed Euridice, de Ch.W. Gluck, que interpretà per primera vegada el 1961 al Covent Garden de Londres, i a Barcelona el 1967 al Palau de la Música Catalana, on actuà en diverses ocasions. El 1974 rebé el premi honorífic de la Royal Academy of Music.