Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte. Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida. Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols (1266-68). Mort Conrad II, es refugià a Venècia. Carles I li confiscà els estats. Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília (1270). Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275. L’infant Pere, gendre de Manfred I, li premià els serveis a la família amb els feus d’Alís i Pomar, a València, i més tard, ja rei, li donà les baronies de Benissanó, Llutxent, Quatretonda (amb Pinet i Benicolet), Palma i Ador (1277-78).
Fet canceller de Pere II, afavorí les relacions del rei amb la cort pontifícia i l’imperi de Constantinoble contra els Anjou. Fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l’empresa catalana. Acompanyà a Sicília la reina Constança i els seus fills com a majordom (1284) i fou fet canceller d’aquell regne (1284), on rebé també possessions (les baronies de San Anstasio i Bonvicini). Anà amb l’infant Frederic a Roma per tractar la pau (1295) i sostingué la seva proclamació com a rei de Sicília (1296). Carles II de Nàpols li restituí els béns de Salern. Amb la reina Constança tornà a Roma (1297), on morí poc després.