Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya (1347). Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica. Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València. Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea (1376). Fou governador d’Oriola. Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma (1380). Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills.