Gilabert de Pròixida i de Centelles

(València, ? — Gènova, 1405)

Poeta.

Fill petit de Nicolau de Pròixida i Carròs. Prengué part a la campanya de Sicília del 1392 i a la de Sardenya i Sicília del 1395. Membre destacat del bàndol dels Centelles, al qual pertanyia per llinatge matern, fou desterrat de la ciutat de València el 1396, per disposició dels jurats, i el 1398 intervingué en una sorollosa brega ciutadana en la qual els de la seva facció lluitaren contra els Vilaragut, a conseqüència de la qual fou empresonat. A la darreria del 1405 es trobava a Gènova al servei del papa Benet XIII. Es casà amb Bernadona de Valleriola. Hom conserva vint-i-una poesies líriques seves, desconegudes fins el 1954; copiades en uns folis esborrats del cançoner Vega-Aguiló, foren llegides en aquesta data amb l’ajut de raigs ultraviolats. Exclusivament amoroses, les seves poesies són dedicades a l’anàlisi subjectiva de la passió i mancades de notes objectives i anecdòtiques. Insisteix en els vells temes trobadorescs, com ara la crueltat de la dama, el llanguiment, etc. Fidel a la seva condició, es vanta d’ésser cavaller i ofereix curioses notes d’orgull. Poeta essencialment cortesà, si bé es manté fidel als principis de la lírica dels trobadors i la seva llengua poètica és fortament aprovençalada, ofereix algun lleu ressò d’italianisme que podria fer pensar que coneixia la lírica de Dant. Al seu breu cançoner, sens dubte resta d’una obra més considerable, hi ha versos colpidors i lapidaris, alguns d’ells amb una certa semblança amb moments del seu contemporani Jordi de Sant Jordi. És possible que concorregués als certàmens poètics del consistori de Barcelona.