i Sergej Sergejevič Prokof’ev | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Sergej Sergejevič Prokof’ev

Nom transcrit al català deSerguei Serguéievitx Prokófiev
Música
Nom transcrit al català deSerguei Serguéievitx Prokófiev
música mús
Compositor rus.
Soncovka, Ekaterinoslav, 27 d’abril de 1891 — Moscou, 5 de març de 1953

Estudià al conservatori de Peterburg amb L’adov i Čerepnin. Amb el seu primer concert per a piano i orquestra (1910) inicià una sèrie d’obres, inicialment d’avantguarda i més tard de caire neoclàssic, com les simfonies per a orquestra, les sonates per a piano, el conte musical Pere i el llop (1936), una sonata per a flauta i piano, obres corals, etc. Conreà amb intensitat la música escènica, especialment amb ballets com Romeu i Julieta (1935) i La flor de pedra (1950), que formen part del repertori internacional, i amb les òperes com L’amor de les tres taronges (1921), L’àngel de foc (1925) i Guerra i pau (1946). També escriví música per als films Aleksandr Nevskij (1938), Ivan el Terrible (1945), etc. Els darrers anys abandonà el realisme socialista i fou malvist per les autoritats soviètiques.

Col·laboració: 
DAl / RoA
Llegir més...