El seu projecte de reestructuració d’Anvers (1910) és considerat com una de les fites de l’urbanisme modern. Instal·lat al Marroc del 1913 al 1923, creà les viles modernes de Meknès, Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, respectant tant l’espai com la funcionalitat dels nuclis de població nadiua, així com la seva estètica. El 1928 col·laborà en el pla d’organització de la zona d’expansió de París. Del 1935 al 1951 es dedicà a la reestructuració de diverses ciutats, entre elles Istanbul.