i Proterozoic | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Proterozoic

Terme, obsolet, equivalent delAgnostozoic
Terme, obsolet, equivalent delAgnostozoic
estratigrafia estratig
Terme com més va més usat per a significar la part més moderna del Criptozoic o Precambrià.

Hom pot considerar que va des de -2.500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic. Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims. S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir. Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils. Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous (celenterats, anèl·lids i altres animals d’atribució insegura). En conjunt no permeten d’establir cap bioestratigrafia a causa de llur aparició absolutament excepcional. Llur excepcionalitat deriva de la manca d’esquelets en aquests animals i del metamorfisme freqüent de les roques en el Proterozoic. A més de l’abundància de roques metamòrfiques i de roques eruptives en el Proterozoic hi ha gairebé tots els tipus de roques que es troben en el Fanerozoic: grauwaken, arcoses, gresos, calcàries, esquists, vulcanosedimentàries, etc.

Col·laboració: 
SRS
Llegir més...