Fill d’una família noble hispanoromana, estudià retòrica i jurisprudència i triomfà en la carrera administrativa (hom creu que obtingué un càrrec important, potser el de governador, a la Tarraconense), però l’abandonà per lliurar-se al conreu de la poesia, concebuda com un instrument de conversió espiritual. Conreà la poesia lírica i l’epicodidàctica, motiu pel qual ha estat anomenat “el Virgili i Horaci dels cristians”.
Escriví el Cathemerinon o ‘Llibre dels himnes del dia’, el Peristephanon, ‘Llibre de corones’, en honor dels màrtirs; l'Apotheosis, sobre la divinitat de Crist; l'Hamartigenia, una al·legoria sobre l’origen del pecat; la Psichomachia, ‘Combat de l’ànima’, on hom troba un ideal ascètic de vida interior, el Dittochaeon, sobre temes bíblics, i el Contra Symmachum, contra el paganisme.
Artista d’enginy i imaginació poderosos, la seva poesia és brillant i lleugerament barroca i palesa un bon coneixement tant de la cultura clàssica com de les Escriptures. Influí en la literatura de l’edat mitjana europea. Miquel Costa i Llobera en deixà publicades unes versions inacabades.