Ptolemeu I

Soter  (snom.)
(Macedònia, 367 aC — Egipte, aprox. 283 aC)

Rei d’Egipte (305-285 aC).

Fill de Lagos, fou general d’Alexandre el Gran en la seva campanya de l’Àsia. Nomenat sàtrapa d’Egipte (323 aC), s’alià amb Cassandre i Lisímac contra Antígon Monóftalmos (316 aC), el fill del qual, Demetri, vencé a Gaza (312 aC). L’ocupació de Palestina durà poc. A Grècia, conquerí Corint i Mègara (308 aC), però fou derrotat per Demetri a Salamina de Xipre (306 aC). Adoptà el títol de rei (305 aC); després d’aturar una invasió d’Antígon (305 aC), s’alià amb Cassandre, Lisímac i Seleuc (302 aC) i ocupà la Celesíria (Palestina i Fenícia). El 285 aC abdicà en Ptolemeu II Filadelf. Guerrer i polític, les seves institucions duraren fins a l’època romana. Si per una banda hel·lenitzà Egipte (implantació del culte de Serapis), per l’altra n'adoptà la forma monàrquica (el rei-déu).

Protector de les arts, fundà el museu i la biblioteca d’Alexandria, la seva capital.