Estudià a Barcelona i es doctorà en ciències exactes. El 1926 guanyà la càtedra de matemàtiques de l’Instituto de San Isidro, de Madrid. Cursà la carrera d’enginyer industrial i fou professor de càlcul infinitesimal de l’Escuela Superior Aerotécnica i catedràtic de didàctica matemàtica de la Universitat de Madrid. Durant la guerra fou professor a l’Institut-Escola del Parc, a Barcelona. Publicà estudis d’automàtica i col·laborà en un gran nombre d’obres didàctiques amb J. Rey Pastor.