i Arnau Puig i Grau | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Arnau Puig i Grau

Sociologia
sociologia sociol i art art
Crític i sociòleg de l’art.
Barcelona, 1926

Doctor en filosofia a Barcelona, s’especialitzà en sociologia de la cultura i de l’art a la Sorbona de París (1956-61), on fou influït per l’ existencialisme, que exercí una forta influència en les seves idees. Membre fundador de les revistes Algol  i Dau al Set , fou el teòric del grup. Col·laborador a la premsa generalista (Siglo 20, Cúpula, Presència , La Vanguardia , Nueva Forma, El País , Avui , etc. , i ha exercit la crítica regular en Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui  i Artes Plásticas, que coordinà.

Professor d’història de l’art, per concurs, i de semiologia a l’ Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic d’estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1968). Fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya. Professor a la Universitat Catalana d’Estiu (Prada, França), des de 1998, fou director de l’Institut d’Història i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques, a Roma, i delegat d’aquest organisme a Itàlia (1986-1990).

Ha estat president de l’Association des Artistes Espagnols de Paris (1958-1961) del Cercle Maillol (1964-86) de l’ Institut Francès de Barcelona i de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) (1992-2001). Assessor sobre qüestions d’art d’agitació del grup escènic “Gil Vicente”, dirigit per Feliu Formosa, i altres grups, ha estat comissari de nombroses exposicions:

Ha publicat Síntesis de los estilos arquitectónicos (1961), Els pros i els contres de la pintura abstracta (1963), El pensament artístic actual (1967), Història de l’art català del Renaixement al Barroc (1970), Dau al Set (1978), Sociología de las formas (1979), L’Art a Catalunya, de la prehistòria a l’actualitat (1983), Grau Garriga (1985), Escrits d’estètica i filosofia (1987), i ha dirigit la publicació de l'Art actual (1983), Qüestions d’estètica. Filosofies (1987), Les avantguardes artístiques catalanes (1993), Històries de Dau al Set (1998), Píndar a l’Estadi  (1996), Dau al Set, una filosofia de l’existència (2003, premi de l’ACCA en l’apartat de publicacions); Conversación con Antoni Tàpies (2005) i L’atzar en el camí del bosc. Una reflexió sobre Gaudí i la modernitat (2007), a més de nombrosos capítols en llibres generals sobre renaixement, modernisme, noucentisme i art contemporani.

Acadèmic d’honor de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2003), ha estat guardonat amb nombrosos premis: Creu de Sant Jordi (1992), premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (2003), la medalla al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2004), i el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística del CoNCA (2012).

Llegir més...