i Valentí Puig i Mas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Valentí Puig i Mas

Literatura    Política
Valentí Puig i Mas
(CC BY-SA 4.0)
literatura lit i ciències polítiques polít
Escriptor i crític literari.
Palma, Mallorca, 14 d’abril de 1949

Estudià filosofia i lletres a Barcelona. Destacat articulista en la premsa diària i en revistes (El País, Diario de Mallorca, El Temps, ABC, del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia, etc.), en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor. Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins (1982), punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura (1991), continuació evolutiva de l’anterior, Cent dies del mil·lenni (2001), Porta incògnita (2003), Annus horribilis (premi Crítica Serra d’Or 1993), L’home de l’abric (premi Josep Pla 1998), impressions a l’entorn de Josep Pla  i la seva obra, als quals dedicà també el Diccionari Pla de literatura (2001). Més polèmic fou l’assaig L’os de Cuvier. Cap a on va la cultura catalana (2004), després del qual reprengué el gènere autobiogràfic amb Rates al jardí (2011), Dones que dormen (2015) i La bellesa del temps (2017).

La seva primera obra en prosa de ficció fou el recull de narracions Dones que fumen (1983), i guanyà el premi de la Crítica de narrativa catalana per Maniobres privades (1999), però ha estat especialment prolífic en el gènere novel·lístic des de Complot (1986), a la qual han seguit Somni delta (1987, premi Ramon Llull), Primera fuga (1997), La gran rutina (2006, premi Sant Joan), Barcelona cau (2012) i La vida és estranya (2014). És també autor dels reculls de poesia L’estiu madur (1985), Blanc de blancs (2001), Molta més tardor (2004), Passions i afectes (2007), Altes Valls (2011), Dormir mil anys (2015) i Oratges de la memòria (2017).

En castellà ha publicat llibres de viatges, biografies i, especialment, assaigs sobre pensament polític i literatura (Progres, 1994; Cuando sea rey, 1998; Por un futuro imperfecto, 2004; La fe de nuestros padres, 2007; Moderantismo, 2008; Los años irresponsables, 2013; A la carta, 2014).

Entre el juny del 2012 i el desembre del 2014 fou membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). L’any 2018 aquesta institució el guardonà amb el Premi Nacional de Cultura.

Data de revisió: 
2018-03-15
Llegir més...