S'estén des dels Clots de l’Ega (2 404 m alt), el pic de Ginebre (2 382 m alt), el roc Mercadal (1 742 m alt), el coll de les Ares i el serrat Cairol (1 648 m alt), al límit amb el Donasà (Llenguadoc), fins a l’Aude, límit oriental del municipi; només una estreta franja entre el terme de Ral i el límit llenguadocià arriba, per l’E, fins al massís de Madres. La part més alta del terme és boscada (pi roig i pi negre). La superfície conreada (138 ha) és ocupada per cereals (9 ha), patates (4 ha) i herba (122 ha). La ramaderia havia estat la principal activitat econòmica. Avui només resta un centenar de caps de bestiar boví. Vora el riu, al N del poble, hi ha una antiga farga. Hi ha turisme d’hivern (esquí de fons) i d’estiu (pesca i excursionisme). A Riutort hi ha una estació d’esquí alpí. El poble (63 h agl [1982]; 1 460 m alt) és situat a l’esquerra de l’Aude, a la confluència amb el riu de Galba, on ha estat construïda la presa del pantà de Puigbalador (10 000 000 mn), que alimenta centrals elèctriques ja en territori llenguadocià. El castell de Puigbalador , les ruïnes del qual dominen el poble, fou fet construir, dins el terme de Riutort, per Alfons I de Catalunya-Aragó, amb el nom inicial de Mont-real , dins la política de fortificació de la frontera, i confiat a Ponç de Lillet el 1192. Rebé carta de poblament, probablement, del mateix rei; Jaume I i Jaume II de Mallorca ampliaren les franqueses i privilegis. Esdevingué cap de la sotsvegueria del Capcir. Prop del poble hi ha unes importants pedreres d’ònix, que han estat utilitzades a la casa de la vila de Perpinyà i al Palais de Chaillot de París. El municipi inclou també el poble de Riutort.
Puigbalador
© Fototeca.cat