Situació i presentació
El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km2, el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla. És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs. El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent. Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal. Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní. El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins llavors del municipi veí del Pla del Penedès.
Les primeres dades històriques que fan referència a Puigdàlber es remunten al 1108, en què hi ha notícia d’un personatge anomenat Pere Bernat de Puigdàlber, el qual, juntament amb Jordà de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, atorgà donació a l’orde de l’Hospital d’un mas en terme del castell de Sant Martí Sarroca. El mateix personatge el 1150 feia unes donacions a Santes Creus de terres als termes de Gelida i de Ferran. El 1195 s’esmenta la prada de Vives de Puigdàlber entre els límits d’un alou de la Granada. A la primeria del segle XIV posseïa el lloc Ramon de Ribes, que tenia el castell de Ribes en feu pel bisbe de Barcelona; a la seva mort (1311) heretà el lloc de Puigdàlber Bernat Guillem de Ribes.
La població i l’economia
Les primeres dades sobre la població es remunten al fogatjament de vers el 1380, on figuren 4 focs a la quadra de Puigdàlber que corresponien a Guerau de Palou, mentre que el foc dels llocs de Lavit i Puigdàlber era de G. de Bellvei. El lloc sempre fou poc habitat. L’extensió del conreu de la vinya al Penedès també afavorí Puigdàlber, que, segons dades del 1842 publicades per Madoz, tenia ja 59 veïns i 397 h. Els 323 h que hi havia el 1860, el 1900 havien augmentat fins a 402. El 1930 n’hi havia 406, i 367 el 1940. Des d’aleshores la població es mantingué estacionària amb lleus oscil·lacions a la baixa: 367 h el 1970, 306 h el 1981, 298 h el 1991, 319 h el 1996 i 388 h el 2005.
La major part de la població es dedica a l’agricultura, que ocupa la meitat de les terres del terme. Predomina el conreu de la vinya. Com arreu del Penedès, es cull alguna fruita i hi ha algunes explotacions avícoles. Té tradició la manufactura de persianes de canya. Un percentatge elevat de la població treballa en la indústria de Vilafranca o de Sant Sadurní.
Puigdàlber se serveix dels dos mercats indistintament. Comparteix alguns serveis municipals amb el Pla del Penedès.
El poble de Puigdàlber
El poble de Puigdàlber (238 m d’altitud) és a prop de la riera de la Serra. La seva església parroquial és dedicada a sant Andreu; havia estat sufragània de la parròquia de Santa Fe del Penedès. El poble forma una conurbació amb el raval del Mas Morer, del terme del Pla del Penedès.
Puigdàlber celebra la festa de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge de maig, la festa de les Torrades el diumenge abans de Carnaval, la festa del Vot del poble per Sant Ramon de Penyafort, al gener, i la festa major per Sant Andreu, al novembre.