Advocat, es doctorà el 1892 i assolí notorietat en defensar alguns acusats implicats en l’atemptat del Liceu (1894) i en el procés de Montjuïc (1896), i en formar part de la comissió revisionista d’aquest el 1898. A partir del 1902 s’uní al republicanisme lerrouxista. Membre directiu de la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home des del 1905, fou elegit regidor el 1909 i diputat provincial el 1917. Després d’ésser empresonat el 1919, se n'anà a Madrid. Nomenat governador civil de Lleida en proclamar-se la Segona República, fou després diputat a corts per Girona i membre del Consell Català del Partit Republicà Radical el 1932. El 1934 passà a la direcció general de l’administració local i presidí la Comissió Mixta de Traspàs de Serveis a la Generalitat fins que dimití i se separà del partit radical.