Dins els materials mesozoics, sovint triàsics, de la serralada, la vall de Puigpunyent és una finestra tectònica per on afloren sediments burdigalians amb predomini de margues que originen sòls molt fèrtils. Aquesta vall, de direcció SW-NE, és la capçalera, juntament amb la riera d’Esporles, de sa Riera; tanquen la vall i el terme la serra des Ram (833 m alt.), la mola de Planícia (932 m) i, a l’W, el puig de Galatzó (1 026 m). L’àrea forestal ocupa unes 2 000 ha (pi blanc, alzinar, màquies de garrofer i olivella i ermots). L’any 1982 la superfície útil del terme era de 3 935 ha (el 94,6%) de les quals 1 229 ha eren conreades. Predomina l’olivera (424 ha) i els fruiters de secà (641 ha), principalment ametllers i garrofers. La ramaderia comprèn 5 caps de bestiar boví, 180 d’oví, 10 de cabrum i 45 de porcí. El 96% de la terra és explotada pels seus propietaris. La urbanització de bona part de la finca de Son Net ha permès la instal·lació de nombroses residències secundàries. La vila (629 h agl i 201 h diss [1981]; 223 m alt.) és al centre de la vall; l’església parroquial (Santa Maria), edifici bastit en 1730-57 substituint un d’anterior del s. XIV, estigué aïllada fins a la primera meitat del s. XIX, que es formà al seu voltant el petit barri de la Vila; al N hi ha el més antic de Son Bru, dividit en Son Bru de Dalt i Son Bru de Baix. El terme formà part de la baronia d'Andratx i estigué dividit en grans possessions. El municipi comprèn, a més, el poble de Galilea i l’antic poble de Superna.
Puigpunyent
© Fototeca.cat